Saps que la meva pel·lícula preferida la fan als teus ulls? I cada nit emeten el tràiler al meu cap mentre m'estiro al llit. I en tres dimensions m'acaricies i m'abraces, mentre els teus ulls escriuen histories sobre els dos.
Hi ha crispetes de pegadolça nadant en un estanc, i fan formes i bombolles que arriben a les teves mans, on exploten en lluernes que volen fins al cel i pugen tant que baixen i aterren en un arbre de fulles blaves i grogues que parpellegen molt suaument.
I al carrer corren els homes que s'amaguen en l'orgull, però ells no són de marbre, són de fum. De fum negre que molesta i t'envermelleix els ulls, fent vessar unes gotes de vidre dins d'un mar de cartó dur.
Però aquesta pel·lícula no té un guió definit. Es deixa endur pels somnis i a vegades toca el terra i somia desperta. A vegades torna enrere i a vegades t'agafa la mà i avança.
